Parsons, S.E.; Frank, S.D. 2019. Urban tree pests and natural enemies respond to habitat at different spatial scales. Journal of Urban Ecology, 1-15.
Resum: Aquest estudi realitzat al campus universitari de la universitat estatal de Carolina del nord (Estats Units), busca quins són els elements dels hàbitats ja siguin complexos o simples, situats a una zona propera o a allunyada de l’arbrat urbà, en aquest cas Lagestroemia indica, que afecten a la població de les plagues d’aquest arbrat, el pugó Tinocallis kahawaluokalani i dels seus enemics naturals.
Aquest estudi parteix de la hipòtesis que els enemics naturals i els beneficis de la depredació dels pugons en l’arbrat urbà augmenta amb la complexitat de les estructures vegetals properes a l’arbre. Per això, per una banda, es mesura la complexitat de al vegetació propera a cada arbre estudiat i la tipologia de la cobertura del sòl a escala propera i a gran escala en percentatge de sòl impermeable i per altra banda, d’aquests mateixos arbres, s’hi recullen durant varies vegades al llarg de la temporada, mostres dels pugons i dels enemics naturals per calcular-ne la població.
Un cop creuades les dades en diferents models matemàtics, de la complexitat dels hàbitats propers i llunyans a l’arbrat estudiat amb la seva densitat de plaga i d’enemics naturals, s’ha observat que: el percentatge de cobertura permeable a gran escala té un afecte significatiu amb l’abundància del pugó, que l’augment de la complexitat dels habitats propers als arbres, afecta positivament amb l’abundància dels enemics naturals i que a més a més, si hi ha un percentatge elevat de cobertura de sòl impermeable proper a l’arbre, aquest, afecta negativament a la població dels enemics naturals mentre que, a gran escala no s’hi observa cap efecte significatiu. Amb aquests resultats s’entén que el percentatge de sòl impermeable afecta directament amb la relació arbre-plaga, ja sigui alterant l’ambient proper a l’arbre com per exemple, augmentant la temperatura o afectant directament sobre la salut de l’arbre, o augmentant-ne l’estrès i per tant, facilitant directament el desenvolupament de la plaga. Per contra, l’hàbitat proper a l’arbre afecta directament sobre les possibilitats de l’establiment dels enemics naturals i per tant, que aquests pugui arribar realitzar un efecte sobre la població de la plaga.
Pel què fa a la gestió Integrada de Plagues aquest estudi, tot i donar només dades sobre un pugó concret i els seus depredadors és un exemple més de que la gestió de les plagues de l’arbrat urbà ja no passa només per actuar directament sobre la plaga, sinó que s’ha de dissenyar estratègies de gestió que augmentin la complexitat dels habitats propers a l’arbrat i facilitin la seva connectivitat.
