Korányi, D., Egerer, M., Rusch, A., Szabó, B., Batáry, P. 2022. Urbanization hampers biological control of insect pests: A global meta-analysis. Science of the Total Environment 834: 155396.
Resum: Aquest article realitzat conjuntament entre l’INRAE, el Centre d’Investigació Ecològica d’Hongria i la Universitat Tècnica de Munic té com a objectiu examinar si la urbanització dels ecosistemes pertorba la regulació natural de les plagues, per això es va utilitzar un enfocament de metaanàlisi, que els va permetre sintetitzar els resultats de diversos articles científics que tractaven aquest tema.
El control biològic és un dels serveis essencials que ofereix la biodiversitat. El porten a terme enemics naturals, que ajuden a portar les poblacions d’insectes que s’alimenten de plantes per sota del llindar on ja no es consideren nocius. Les marietes, les vespes parasitoides i les aranyes són depredadors formidables que poden ajudar a mantenir a ratlla les plagues.
Per examinar l’efecte de la urbanització en aquest servei ecosistèmic, els investigadors van utilitzar un enfocament de metaanàlisi, que sintetitza els resultats de diversos articles científics que tracten el mateix tema. L’equip de científics va identificar 52 estudis realitzats a diferents ciutats del món.
Van trobar que l’abundància d’insectes que s’alimenten de saba, com els pugons o les caparretes, augmenta un 44% a les zones urbanes en comparació amb les zones rurals. Per contra, el nombre d’enemics naturals amb capacitat de dispersió feble és menor. Els seus resultats van encara més enllà, indicant que a mesura que augmenta el nivell d’urbanització, disminueix el nivell de control biològic que ofereixen els enemics naturals. A les ciutats, les plagues d’insectes, i en particular els insectes mastegadors i xucladors, estan, per tant, menys ben regulats pels seus enemics naturals. Aquests insectes es poden considerar problemàtics a les zones urbanes perquè la melassa que produeixen es pot enganxar als paviments i altres superfícies.
Tanmateix, les poblacions d’enemics naturals es poden potenciar mitjançant pràctiques de gestió específiques. Per exemple, deixant zones de vegetació diversa (incloses tanques vegetals, prats i herbassars i arbres), amb segues o podes ocasionals i assegurant el manteniment de zones refugi. Això proporciona refugi, aliment i condicions ambientals favorables per la fauna auxiliar.
Pel què fa a la Gestió Integrada de Plagues en espais verds, aquest estudi destaca el valor d’utilitzar solucions basades en la natura i reduir l’artificialització del sòl a les ciutats per contribuir significativament a la restauració de les comunitats d’insectes i les seves funcions ecològiques.
