Branco, M., Nunes, P., Roques, A., Fernandes, M.R., Orazio, C., Jactel, H. 2019. Urban trees facilitate the establishment of non-native forest insects. NeoBiota 52: 25-46
Resum: Aquest estudi analitza les característiques i particularitats de més de 600 registres de primeres deteccions de noves espècies d’insectes herbívors als arbres d’Europa per tal d’identificar i analitzar a nivell Europeu les zones més susceptibles a l’aparició d’aquestes noves plagues.
Aquest estudi parteix de la hipòtesis que els arbres localitzats en zones urbanes faciliten l’establiment de les plagues forestals exòtiques. Amb aquesta premissa, l’estudi analitza totes les primeres cites d’especies exòtiques a Europa a partir del 1950. Per a cada cita se n’obté informació sobre l’espècie (tipus d’alimentació, rang d’hostes, etc.), sobre l’habitat en què ha estat trobada (tipus d’habitat, distància a la ciutat més propera), es calcula el percentatge de coberta i d’adequació de l’habitat al voltant de cada punt i s’estima la probabilitat de detecció d’una nova espècie en funció de la distancia a la ciutat més pròxima.
Un cop analitzades totes les dades i tractades en diferents models estadístics s’ha obtingut que les zones amb més deteccions han estat les zones de costa, sobretot la costa mediterrània essent les zones properes a les ciutats costaneres d’italià les principals, seguides del sud de França, Catalunya i Andalusia. S’ha obtingut també que la probabilitat de primera detecció disminueix ràpidament amb la distància a la ciutat ja que, al voltant del 88% de les primeres cites es donen en zones urbanes o periurbanes. En aquest sentit, més del 74% de l’habitat més freqüent observat al voltant de la detecció ha estat l’habitat urbà en tots els seus tipus: patis d’escoles, jardins, arbrat urbà, entre d’altres.
Pel què fa el tipus d’alimentació dels insectes observats els més importants han estat els insectes xucladors de saba amb un 40% i els barrinadors amb un 29%.
Finalment, el 87% d’aquestes deteccions han estat per casualitat fetes per científics, naturistes o arboricultors mentre que només el 11% han estat per monitoratges específics interceptats en ports.
Els autors argumenten que l’alta quantitat de plagues forestals exòtiques observada a les ciutats pot esser deguda a la proximitat que tenen aquestes ciutats a les infraestructures de transport a gran escala, essent els parcs i jardins propers a aquetes infraestructures els més sensibles. Argumenten també que l’arribada d’un insecte no implica el seu èxit en l’establiment i que en general, una proporció molt petita s’estableix i s’expandeix de manera exitosa. Tanmateix, observen que una quantitat petita d’hàbitat adequat pot esser suficient pel seu establiment en una àrea urbana i que les condicions climàtiques de les àrees urbanes, sobretot l’increment de la temperatura, juntament amb la multitud d’estressos en què estan sotmesos els arbres en les zones urbanes poden ser altres factors que faciliti l’establiment i desenvolupament d’aquestes d’especies exòtiques.
Pel què fa a la Gestió Integrada de Plagues en espais verds urbans aquest article posa de manifest molt clarament, que la mobilitat creixent que hi ha actualment sobretot de mercaderies, porta entre d’altres inconvenients l’aparició d’insectes exòtics. En aquest sentit, el monitoreig que realitzen els assessors GIP és primordial per poder detectar i fer un seguiment d’aquestes plagues i els obliga a estar al dia sobre les noves deteccions i a compartir informació entre ells de com poder enfocar la gestió d’aquestes noves plagues que, en molts casos, són molt més difícils de gestionar que una plaga autòctona o naturalitzada la qual, ja es coneix i té enemics naturals.
