Fischer, L. K., Neuenkamp, L., Lampinen, J., Tuomi, M., Alday, J. G., Bucharova, A., Cancellieri, L., Casado‐Arzuaga, I., Čeplová, N., Cerveró, L., Deák, B., Eriksson, O., Fellowes, M. D. E., Fernández de Manuel, B., Filibeck, G., González‐Guzmán, A., Hinojosa, M. B., Kowarik, I., Lumbierres, B., Miguel, A., Pardo, R., Pons, X., Rodríguez-García, E., Schröder, R., Sperandii, M. G., Unterweger, P., Valkó, O., Vázquez, V., Klaus, V. H. 2020. Public attitudes toward biodiversity‐friendly greenspace management in Europe. Conservation Letters: 13 (4), 1– 12.
https://doi.org/10.1111/conl.12718.
Resum: Aquest estudi realitzat a 19 ciutats europees de 9 països diferents, busca conèixer la opinió de les persones envers la gestió favorable a la biodiversitat dels espais verds urbans.
Aquest estudi parteix del fet que els espais verds més silvestres o menys artificials afavoreixen l’augment de la biodiversitat nativa de la zona. En aquest sentit, en centra en contraposar la baixa biodiversitat que es pot trobar amb una gespa que es talla constantment i la biodiversitat molt més alta present en els prats naturals amb herbes altes.
Amb aquesta premissa, l’estudi realitza més de 2000 enquestes en les quals, primer es pregunta mitjançant imatges quines són les preferències entre diferents prats amb diferents nivells de manteniment. En segon terme es pregunta sobre els usos que fan els enquestats dels espais verds en qüestió i quina és la seva opiniós sobre el manteniment i l’aspecte que segons ells haurien de tenir aquests espais. A la tercera part del qüestionari, es pregunta sobre el nivell de familiarització amb el terme biodiversitat i sobre la importància de la seva conservació. Seguidament s’explica de manera breu aquest dos conceptes i finalment es presenta un hipotètic escenari de canvi de la gestió del 50% de les gespes curtes a prats naturals d’herba alta. Aquestes opinions es relacionen amb nou variables socioculturals que descriuen els antecedents personals de cada enquestat. D’aquesta manera, es pretén avaluar si existeix alguna relació entre les variables socioculturals i les preferències i opinions individuals sobre la gestió dels espais verds i si els desavantatges potencialment percebuts impedeixen que la gent doni suport a una gestió dels d’espais verds més favorable per la biodiversitat.
Un cop creuades les dades en diferents models estadístics, s’ha observat que: la gent que realitza més activitats als espais verds, que està més familiaritzada amb el terme biodiversitat i/o més conscienciada amb la conservació de la biodiversitat tenen més preferència per els prats amb herbes altes i estan més a favor de realitzar el canvi de gespes a prats amb herbes altes. Per altra banda, la gent preocupada per els riscos amb la salut prefereix un manteniment intensiu dels espais verds. S’observa també que no hi ha diferències entre la preferència d’un parc només amb gespa i un parc amb una combinació de gespa i una banda de prat amb herba alta a les vores. A més a més, després de la explicació sobre la biodiversitat i la seva importància més del 2/3 de tots els enquestats han estat d’acord amb la conversió del 50% de les gespes.
Pel què fa a la gestió Integrada de Plagues l’augment de la biodiversitat natural és una de les seves principals eines. En aquest sentint, aquest estudi apunta a què en general passar de gespes a parats amb herbes altes té el suport de la població urbana sempre i quan hi hagi una bona comunicació sobre els beneficis d’augmentar la biodiversitat i que, en el moment de realitzar aquest canvi, primerament es busquin zones mixtes on hi hagi bandes de gespes i bandes de parts amb herbes altes.
