Rodrigo, E.; Perea, D.; Navarro-Villalba, L.; Valverde, P.; Laborda, R. 2020. La biodiversidad como herramienta de la gestión integrada de plagas en áreas verdes urbanas.. Phytoma España: 322, Foro bioprotección vegetal, 64-68.
Resum: Des del 2007 el departament d’Ecosistemes Agroforestals de la universitat de Valencia juntament amb el servei de Jardineria sostenible i renaturalització de l’Ajuntament de Valencia han anat realitzat estudis de biodiversitat a diferents punts de la ciutat amb l’objectiu de poder gestionar la biodiversitat vegetal i poder-la utilitzar com a eina de la GIP de les àrees verdes de la ciutat.
En aquest cas, ens presenten els resultats de dos estudis realitzats: per una banda, un estudi de sembrat de plantes en escocells i per altra banda un estudi sobre la influència de la biodiversitat de plantes en el nivell de fitòfags de l’alzina i del ficus.
En el cas de la sembra dels escocells, es van plantar dos tipus de mescles de llavors comercials i es va valorar tot un seguit de paràmetres abans i després un cop establerta la coberta vegetal. Els resultats, a part de millorar el valor ornamentals dels escocells i disminuir-ne les tasques de neteja d’herbes no desitjades van esser també de millora de la infiltració i disminució de la compactació del sol de l’escocell amb tot el què això implica en la millora del benestar de l’arbre. A més a més, es va observat una quantitat important d’insectes auxiliars en els escocells sobretot d’insectes depredadors generalistes i mitjançant l’anàlisi del sol es va observar la presència d’àcars oribàtids, molt importants en el reciclatge dels nutrients del sol i presents en els habitats naturals.
En relació a la influencia de la diversitat vegetal a nivell de fitòfags, després d’inventariar i qualificar les espècies vegetals presents en un radi circular als arbres estudiats, amb tres ambients diferents: arbrat viari, jardí de barri o plaça i jardí de protecció històrica, es van col·locar trampes de captura d’insectes i es van realitzar mostrejos de les principals plagues de l’alzina (la caparreta de l’alzina) i del ficus (la psil·la del ficus) per tal de poder correlacionar la població de la plaga amb la biodiversitat vegetal al voltant de l’arbre. Els resultats van ser similars en els dos arbres, es va trobar una quantitat significativament major de població de plaga en els arbres d’arbrat viari en relació a la quantitat trobada als arbres localitzats en jardins. Mitjançant les trampes de captura es va poder observar com existia una relació proporcional entre el grau de cobertura vegetal i la riquesa de fauna útil. Es va observar també que un dels parasitoids generalistes que parasita la psil·la del ficus es localitzava tant a les trampes situades a sobre dels ficus com a les situades al voltant dels ficus, i que la seva taxa de parasitisme era major a les zones amb més biodiversitat de plantes al voltant del ficus.
Pel què fa a la gestió Integrada de Plagues aquestes experiències basades en el control biològic per conservació ens donen més eines i més evidencies per posar aquest tipus de control en el centre de la gestió integrada de plagues en zones urbanes. També posen en evidència que totes les tasques de la jardineria urbana estan entrellaçades i que va la plantació i el manteniment per una banda i el control integrat de plagues per una altra.
