Garcia, D., Miñarro, M., Peña, R., Illera, J.C., Palomar, G., Rumeu, B. 2022. Aves insectívores y control biológico de plagas en cultivos de manzano de sidra de Asturias. Phytoma España: 336, 17-23.
Resum: Aquest article realitzat a plantacions extensives de pomeres de sidra analitza el paper que actualment estan tenint les aus en el control de les plagues de les plantacions de pomeres de sidra i proposa accions de gestió per fomentar aquest tipus de control biològic.
Aquest article pretén aportar informació sobre els serveis ecosistèmics de les aus insectívores pel que fa al control biològic de les plagues de les pomeres de sidra en extensiu.
A la primera part de l’estudi es caracteritza la biodiversitat de les aus insectívores de la pomeres i s’avaluen els condicionants ambientals de les espècies més freqüents. A més a més, es quantifica l’efecte net de les aus sobre l’abundància de les principals plagues, per una banda, comparant l’abundància d’artròpodes (biomassa d’artròpodes) en branques de pomeres amb barreres físiques, on les aus no hi poden accedir, amb branques control de les mateixes pomeres i per altra banda, es compara l’abundància d’artròpodes entre una zona on es van col·locar caixes niu per augmentar la presència d’aquestes aus i una zona control sense caixes niu. Pel que fa als resultats, s’observen un total de 30 especies d’aus insectívores de les quals 5, acumulen el 65% de les observacions: el pit-roig, la merla, la mallerenga carbonera, el tallarol de casquet i el cargolet. La biomassa d’artròpodes a les branques on s’impedeix l’accés a les aus és 4 vegades més gran que la biomassa de les branques on les aus hi poden accedir. El mateix efecte es veu a les zones on s’han instal·lat caixes niu ja que, s’observa una disminució del 50% de la biomassa d’artròpodes. S’observa també un afecte positiu pel que fa a la riquesa de les espècies d’aus, a més diversitat d’espècies d’aus, menys biomassa d’artròpodes. A més a més a les zones amb més diversitat d’aus és on s’enregistren més atacs a les plagues.
A la segona part de l’estudi, un cop determinades les especies d’aus, es realitza un mostreig d’un any a tres camps de pomes diferents on es capturen aus i es recol·lecten un total de 546 mostres fecals de 26 espècies diferents. Mitjançant tècniques moleculars es detecta l’ADN de 49 especies plaga. A més a més, durant tres anys es monitoritzen 32 nius de mallerenga carbonera, mallerenga blava i cotxa cua-roja mitjançant un mostreig fotogràfic de 480 encebes. Les dues mallerengues en més del 60% les encebes van ser d’artròpodes herbívors potencialment perjudicials per les pomeres.
D’aquesta manera i creuant les dades obtingudes, a l’estudi es senyala a les mallerengues carbonera i blava com a aus rellevants en el control de plagues ja que: són abundants, de fàcil atracció amb caixes niu i consumeixen freqüentment plagues de les pomeres.
L’estudi també recomana diverses mesures de gestió de les pomeres per tal de millorar les pomeres com a habitat per aquetes aus com serien l’eliminació d’ús de plaguicides, la instal·lació de caixes niu, la conservació de les tanques vives i bardisses a la perifèria de les finques, el manteniment de la cobertura de al copa de les pomeres i la conservació de paisatges rics en bosquines.
Pel què fa a la Gestió Integrada de Plagues en espais verds els resultats d’aquest estudi ens mostren la importància d’incorporar aquestes aus insectívores com a agents de control biològic en la gestió de les plagues dels espais verds. També dona idees per afavorir l’habitat d’aquests tipus d’aus que traslladades a els espais verds ens poden esser molt útils.
