Roques, A., Auger-Rozenberg, M.A. 2021. Des pullulations de ravageurs plus fréquentes et importantes. Phytoma France: 745.
Resum: Aquest article, publicat a la revista Phytoma França forma part d’un dossier especial en el que s’analitzen els efectes de l’escalfament sobre les plagues.
L’escalfament global afecta simultàniament tots els components d’un ecosistema, amb efectes directes sobre les plantes i els organismes associats a aquestes, des de la seva supervivència, la seva fenologia, la seva velocitat de desenvolupament, la seva reproducció i la seva zona de distribució. I també cal tenir en comte els efectes indirectes degut a les interaccions entre tots aquests factors.
L’article explica que els efectes de l’escalfament global sobre les plagues són diversos i poden oposar-se. En general, l’augment de la temperatura hivernal afavoreix la supervivència i l’expansió d’algunes plagues i malures, com per exemple algunes malalties produïdes per Phytophtora sp. o la plaga de la processionària del pi. El cas de la processionària és molt significatiu, ja que el seu desenvolupament larvari es produeix a l’hivern. L’escalfament hivernal ha desplaçat cap al nord d’Europa l’isoterma -16o C, límit letal per les erugues. Tot i així, les elevades temperatures estivals són desfavorables al seu desenvolupament.
Per altra banda, l’esclafament primaveral és responsable de l’aparició precoç dels vols de les plagues, sobretot dels pugons, i també de l’acceleració del seu desenvolupament. Aquesta precocitat també s’ha observat pels vols de les migracions de la majoria de lepidòpters que hivernen en estadi d’ou. En el cas de l’eruga del boix (Cydalima perspectalis) s’ha notat un fort efecte de l’augment de la temperatura sobre la dinàmica de sortida de diapausa larvària hivernal, fet que facilita l’adaptació d’aquest insecte invasor a nous ambients climàtics.
L’article també explica com aquesta precocitat pot suposar un problema per algunes plagues, sobretot per les més especialitzades, quan la fenologia respon de manera diferent a l’augment de les temperatures. Alguns cassos de desincronització entre l’eclosió precoç de insecte i l’aparició més tardana de la planta que n’és l’aliment han estat ben estudiats, amb conseqüències importants sobre la severitat dels atacs. En d’altres cassos aquesta desincronització pot ser beneficiosa per les plagues o pot ser que les plagues s’hi adaptin. Per exemple, segons els autors de l’article, en el tigre del plàtan (Corythuca ciliata) els adults hivernants reprenen l’activitat de forma sincronitzada amb la brotada de l’hoste, tot i l’augment de les temperatures primaverals de 2oC.
Pel què fa a la Gestió Integrada de Plagues en espais verds urbans, s’ha d’estar molt atent a tots aquests canvis, ja que, els cicles que tenen les plagues que ens trobem actualment poden anar canviant. En aquest sentit, es referma encara més la utilitat del monitoreig de plagues i la cada vegada més obsoleta realització de tractaments mitjançant calendari.
L’article el podeu trobar al següent enllaç:
