Calvo-Agudo, M., Tooker, J.F., Dicke, M., Tena, A. 2021. Insecticide-contaminated honeydew: risks for benefitial insects. Biological Reviews published on-line in 21 November 2021, 1-15.
Resum: Aquesta revisió bibliogràfica liderada per l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries resumeix i debat les característiques i les implicacions que té l’exposició als insecticides a través de la melassa contaminada a la fauna útil que se n’alimenta.
Primerament, questa revisió bibliogràfica explica quines són les diferents maneres en què els insecticides sistèmics solubles en aigua poden arribar a contaminar la melassa. S’explica que un cop s’ha realitzat un tractament amb un insecticida sistèmic soluble en aigua, els seus components tòxics poden arribar a contaminar la melassa de tres maneres: la primera, mitjançant la contaminació directa de la melassa al moment de realitzar les polvoritzacions. La segona manera seria a través dels hemípters que s’alimenten de la planta tractada. En aquest punt, hi poden haver tres escenaris, que l’hemípter no resistent ni tolerant al tractament excreti molta concertació de melassa contaminada en el poc temps abans de morir, el segon escenari, que un cop els nivells de concentració de l’insecticida a la planta hagin baixat però no desaparegut, els hemípters que recolonitzen aquesta planta excretin melassa contaminada fins que la concentració de productes tòxics desapareix del tot, i finalment, en el pitjor dels casos, que els hemípters resistents als insecticides excretin melassa contaminada des del principi del tractament a la planta i fins a la seva degredació. Aquests mateixos processos es poden donar en hemípters localitzats en plantes que no són l’objectiu del tractament, però que per deriva o contaminació de les aigües els hi arriba.
Pel que fa a quin tipus de hemípter pot produir més melassa contaminada o quin és el producte sistèmic que més pot contaminar la melassa, tot dependrà de si l’hemípter s’alimenta del floema o el xilema i si l’insecticida es mou majoritàriament pel xilema o el floema i de la seva persistència a l’ambient. Essent els neonicotinoids i les sulfoximines uns dels més tòxics per els insectes beneficiosos.
També, la revisió analitza diversos escenaris model de diferents cultius a Europa i als EUA on la melassa contaminada podria ser problemàtica per la fauna útil que s’alimenten d’aquesta font d’hidrats de carboni que alguns cultius és la única que existeix.
Finalment, es fa la reflexió sobre la dificultat de gestionar les espècies exòtiques, invasores i productores de melassa i de com la utilització d’aquests insecticides com a única eina de control pot augmentar aquesta via d’exposició a la fauna útil.
Pel què fa a la Gestió Integrada de Plagues en espais verds urbans, en aquest cas, apareix la controvèrsia que la melassa és un factor que genera queixes i malestar a la ciutadania i pel qual, la seva aparició en molts casos és un factor que fa prendre la decisió de tractar. Potser, si es coneixes més que la melassa és una font primordial i en alguns casos principal d’aliment per a molts insectes, aquestes molèsties o queixes es reduirien. En tot cas, aquesta revisió bibliogràfica posa en evidència que els efectes dels tractaments amb insecticides sistèmics no només tenen efectes immediats al moment de realitzar l’aplicació sinó que també provoca efectes igualment importants a més llarg termini.
L’article el podeu trobar al següent enllaç:
