Sarto, V., Costa, A., Savin, I. 2021. The invasive longhorn beetle Xylotrechus chinensis, pest of mulberries, in Europe: Study on its local spread and efficacy of abamectin control. PLoS ONE 16(1): e0245527.
Resum: Aquest estudi parteix, complementa i actualitza les dades obtingudes de l’anàlisi del primer brot a Catalunya d’aquest escarabat-vespa barrinador. En aquest cas, durant el juny i el desembre del 2018, es van analitzar els danys de més de 400 arbres afectats localitzats a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest anàlisis ha permès determinar la preferència de posta de les femelles, la predictibilitat dels futurs danys en funció dels danys existents i el percentatge d’eficàcia del tractament amb endoteràpia. A més a més, al principi de l’article hi ha una revisió bibliogràfica molt extensa sobre la invasió i l’estat de la plaga fins al 2020 tant a nivell Europeu com a nivell de Catalunya.
Aquest estudi parteix dels resultats de l’estudi inicial realitzat durant el primer brot d’aquest cerambícid a Catalunya. Durant el juny del 2018 i el desembre del 2018 es van analitzar més de 400 arbres afectats per aquest escarabat-vespa. A cada mostreig es va comptabilitzar i es va anotar la orientació i l’alçada de localització al tronc de tots els signes: els forats d’emergència (EH), les escletxes resultants de les galeries (GS) i les lesions a l’escorça (BI). A més a més, es va anotar de cada arbre mostrejat el seu diàmetre del tronc a 1,30m i la seva alçada fins a la creueta. Dintre de la zona d’estudi, a l’abril del 2018 es va realitzar un tractament amb abamectina al 1.8% mitjançant endoteràpia a unes moreres molt afectades d’una avinguda de Barberà del Vallès. Tot hi que, aquest tractament era extern al projecte i no es va realitzar amb finalitat científica, sinó per pressió veïnal i per tant, no es va poder deixar una població control ni es va realitzar al moment adequat segons la biologia de l’espècie, aquest paràmetre es va incloure a l’estudi i també es va analitzar estadísticament.
Dels resultats estadístics del mostreig als arbres afectats es va extreure que: les femelles prefereixen realitzar la posta a la zona sud-oest de la creueta dels arbres que tenen entre un 50 i 100 cm de diàmetre a 1.3m i que altra banda, eviten les orientacions nord, est i nord-oest. L’estudi apunta també que als arbres més afectats tenen una incidència de noves afectacions més baixa i que els forats d’emergència i les escletxes per galeria poden preveure les noves afectacions. Pel què fa els resultats del tractament amb endoteràpia, s’observa estadísticament una reducció significativa dels signes d’afectació observats als arbres d’entre un 1-10% en funció del signe d’afectació que es té en compte. Tanmateix, un 29% dels arbres tractats van presentar nous signes d’afectació. L’explicació que es dona d’aquest fet, és que com que el tractament es va realitzar a finals d’abril i justament cap a finals d’abril i maig les larves deixen d’alimentar-se, abandonen la zona del floema i es desplacen cap a l’interior del tronc per realitzar la pupa, un gran nombre de larves no van entrar en contacte amb el producte i per tant, no es van intoxicar i van seguir desenvolupant-se.
Pel què fa a la gestió Integrada de Plagues, aquest estudi ens permet afinar molt més el seguiment dels signes de l’afectació a les moreres i per tant, ens permet realitzar una millor monitorització de l’estat de les moreres i de l’expansió d’aquest nou cerambícid. També ens dona noves pautes de com aplicar adequadament els tractaments amb endoteràpia.
