Castaño, C., Camarero, J.J., Zas, R., Sampedro, L., Bonet, J.A., Alday, J., Oliva, J. 2020. Insect defoliation is linked to a decrease in soil ectomycorrhizal biomass and shifts in needle endophytic communities. Tree physiology: 40(12). DOI:10.1093/treephys/tpaa104
Resum: Aquest estudi realitzat a boscos de pinassa de l’Aragó afectats per la processionària dels pins a l’Aragó pretén observar si aquesta defoliació exerceix algun impacte en el creixement dels arbres, els seu estat nutricional, la distribució del carboni per emmagatzemar o les seves defenses químiques, o si també juntament amb possibles canvis entre les comunitats de microorganismes associats als arbres com són la comunitat d’endòfits de les acícules o la comunitat de fongs del sol.
Aquest estudi parteix del fet que amb el context del canvi climàtic els brots de plagues d’insectes seran més freqüents i amb més severitat i que per tant és necessari conèixer l’impacte que aquests brots de defoliació provoquen sobre la fisiologia dels arbres i si aquests, a més a més, tenen efectes en cascada sobre els microorganismes simbionts dels arbres com són les ectomicorizes o els fongs endòfits de les fulles.
Amb aquesta premissa, l’estudi analitza 10 parells d’arbres en dos zones diferents, essent cada parell d’arbres un arbre que ha sofert defoliació per processionària i un arbre proper que no. A cada arbre se li analitza: el creixement radial mitjançant mètodes dendrocronològics, les reserves de carbohidrats no estructurals (NSCs) i varies de les defenses químiques del flux de resina, del floema, de les fulles i dels branquillons de les branques terminals. També s’analitza del sòl de l’arbre: els macronutrients presents, la biomassa general de fongs i la seva composició taxonòmica. Finalment, tant a les fulles joves com a les fulles velles, s’analitza la seva composició de macronutrients i la seva comunitat de fongs endofítics associats.
Un cop creuades les dades en diferents models estadístics i identificades taxonòmicament les comunitats de fongs associats al sòl i a les acícules, els resultats més destacats són: que la defoliació per la processionària del pi redueix el creixement radial i augmenta la producció d’alguns components de defenses químiques en els arbres defoliats però no afecta a la concertació NSCs de la saba. També s’ha observat, als arbres defoliats, una disminució de la biomassa general dels fongs del sòl, especialment de les ectomicorizes i una alteració de la composició de la comunitat, augmentant els fongs sapròfits i els patògens. Els autors apunten a que aquesta reducció podria ser causada per la reducció del carboni disponible pels fongs en resposta de la defoliació produïda per les erugues.
També s’ha observat que apareixen canvis en la composició de els fongs endofítics en les acícules dels arbres defoliats i s’han observat una especies específica associat només als les fulles velles dels arbres no defoliats.
Les comunitats dels fongs del sòl i de la resta micofauna associada a les plantes és una gran desconeguda. Pel què fa a la Gestió Integrada de Plagues aquest article ens dona pistes de com connectat està la part aèria amb la part subterrània dels arbres i de com un esdeveniment com és la defoliació pot provocar afectes en cascada amb els simbionts microbians i com provablement a la vegada, poden alterar altres processos fisiològics dels arbres.
