Muñoz‐Adalia, E.J., Colinas, C., 2020. The invasive moth Paysandisia archon in Europe: Biology and control options. Journal of Applied Entomology, 0: 1-10.
Resum: Aquesta revisió bibliogràfica recull tota la informació més rellevant fins a l’actualitat sobre la biologia, la distribució, el rang d’hostes i els mètodes de gestió de la l’eruga barrinadora de les palmeres (Paysandisia archon).
Tal com indica aquesta revisió bibliogràfica, Paysandisia archon és una espècie de lepidòpter originari de la Zona Neotropical. Aquesta espècie, pot tenir un cicle anual o bianual, si les erugues surten dels ous dipositats a la tardor, però em tot cas, la major part del seu cicle es troba en forma d’eruga alimentant-se i excavant galeries a l’interior de la seva planta hoste. Després de passar per 9 estadis larvals, l’eruga deixa de menjar i prepara el capoll pupal amb fibres de palmera. Els adults solen aparèixer entre maig i setembre, són d’hàbits diürns i els mascles són territorials. Semblaria que no fan servir senyals olfactives de llarg abast per l’aparellament, sinó que fan servir senyals visuals i senyals químiques de curta distancia, el que dificulta la cerca de feromones sintètiques pel seu monitoreig. Actualment, es troba distribuïda per tot Europa, afectant a un gran nombre d’espècies de palmeres ornamentals com són les espècies dels gèneres Trachycarpus, Washingtonia, Phoenix, Jubea, entre d’altres. Sobre les espècies autòctones, l’article destaca la importància en l’afectació als margallons (Chamaerops humilis), la Palmera de Canàries (Phoenix canariensis) a les Canàries i la palmera de Creta (Phoenix theophrastii) al sud de Grècia. Pel que fa als mètodes de control, l’article senyala la dificultat per trobar feromones que facilitin el monitoreig dels adults, essent doncs la inspecció del material vegetal la única opció de monitoreig, també apunta a que les mesures d’erradicació són només viables en condicions controlades a dintre dels vivers i que el control químic provat fins ara en palmeres ornamentals, a part de ser molt car i no del tot eficaç, no és viable en zones forestals. Finalment, sobre el control biològic, destaca els bons resultats obtinguts en diferents assajos tant dels fongs entomopatògens Bauveria bassiana, Lecanicillium dimorphum i L. Psalliotae, els quals, a part de la seva activitat patògena s’ha vist que també poden induir respostes defensives moleculars, com dels nematodes entomopatògens eficaços en tractaments curatius en altes dosis. A més a més, apunta a les possibles sinergies positives a la hora de tractar amb aquest dos agents entomopatògens a l’hora. Contràriament, no s’ha trobat ni parasitoids ni depredadors eficaços per poder controlar les fases immadures i tampoc s’ha identificat cap vertebrat que pugi exercir com a regulador de la població dels adults.
Pel què fa a la gestió Integrada de Plagues de l’eruga barrinadora de les palmeres en els espais verds, aquesta revisió bibliografia apunta a que actualment la única opció de monitoreig són les inspeccions oculars i ens dona entendre que el tractaments mitjançant entomopatògens serien una bona opció. Actualment però, no estan registrats per espais verds públics.
