Roques, A., Auger-Rozenberg, M.A. 2021. Des pullulations de ravageurs plus fréquentes et importantes. Phytoma France: 745.
Resum: Aquest article, publicat a la revista Phytoma França forma part d’un dossier especial en el que s’analitzen els efectes de l’escalfament global sobre les plagues. En el butlletí de gener hi trobareu el resum de la primera part de l’article.
L’article analitza també com pot afectar l’escalfament estival i tardoral a les plagues i malures. S’ha estudiat poc com la combinació de sequera i onades de calor pot afectar als patògens. Per una banda l’estrès hídric redueix la resistència de les plantes i afavoreix els atacs de plagues secundàries, com nombrosos escolítids. Aquest estrès, també pot induir un major contingut de nitrogen al floema fet que per una banda pot afavorint els insectes que se n’alimenten, com els pugons, però per altra banda pot provocar una disminució de la fecunditat d’altres plagues.
Pel què fa a les elevades temperatures, aquestes, poden limitar el desenvolupament, la reproducció i la supervivència d’algunes plagues i malures sobretot durant les canícules. Al contrari de l’expansió que s’observa amb l’escalfament hivernal, en aquest cas, es pot observar una retracció de la zona geogràfica. La processionària del pi ha desaparegut, per aquest motiu, del sud de Tunísia des de l’any 2003.
Però les temperatures altes durant l’estiu poden afavorir altres plagues i malures, com el nematode invasor Bursaphelenchus xylophilus. Per un escalfament de 3oC els models preveuen que la malaltia que provoca en els pins podria afectar a entre el 8 i el 34% dels pins europeus al 2030.
L’article també explica que l’increment del voltinisme (nombre de generacions per any d’un organisme) és una de les conseqüències més espectaculars de l’augment de les temperatures.
Les espècies que tenen un temps de generació curt i que hagin accelerat el seu cicle a l’estiu per l’increment de temperatures a la primavera i estiu poden tenir una o més generacions suplementàries per any. Evidentment, això suposa majors danys pels vegetals i una major densitat de població en els estadis hivernants.
A Anglaterra un estudi preveu que un augment de la temperatura de només 2oC permetria a algunes espècies passar de 18 a 23 generacions per any.
També cal tenir en compte que les espècies univoltines i de desenvolupament llarg podran convertir-se en multivoltines per efecte d’aquest escalfament.
Tot i així, aquest augment de generacions pot tornar-se desfavorable si l’increment de temperatures tardorals no permet que la generació addicional hiverni en el seu estadi de desenvolupament adequat abans de les primeres glaçades.
Per últim, l’article posa el focus en l’efecte que té l’escalfament en la implantació d’espècies de plagues i malures exòtiques. En aquest sentit destaca que fins fa poc aquestes plagues i malures no s’acabaven d’instal·lar degut a les condicions hivernals que els eren desfavorables. Però des dels anys 1990 es constata un establiment cada cop més important d’insectes exòtics en les plantes d’origen tropical o subtropical plantades a Europa, com serien els eucaliptus, les palmeres o les lleguminoses exòtiques. Alguns d’aquests insectes exòtics es mantenien confinats en algunes zones més càlides, com la zona mediterrània, però a mesura que l’escalfament global avanci es preveu que també ho facin en zones més al nord del continent.
Pel què fa a la Gestió Integrada de Plagues en espais verds urbans, s’ha d’estar molt atent a tots aquests canvis, ja que, els cicles que tenen les plagues que ens trobem actualment poden anar canviant. En aquest sentit, es referma encara més la utilitat del monitoreig de plagues i la cada vegada més obsoleta realització de tractaments mitjançant calendari.
Més informació:
Lehmann, P., Ammunét, T., Barton, M., Battisti, A., Eigenbrode, S.D., Jepsen, J.U., Kalinkat, G., Neuvonen, S., Niemelä, P., Terblanche, J.S., Økland, B., Björkman C. 2020. Complex responses of global insect pests to climate warming. Frontiers in Ecology and the Environment 18(3): 141-150. Do:10.1002/fee.2160 https://doi.org/10.1002/fee.2160