Pérez-Rodríguez, J., Pekas, A., Tena, A., Wäckers, F.L. 2021. Sugar provisioning for ants enhances biological control of mealybugs in citrus. Biological Control 157: 104573.
Resum: Aquest estudi realitzat a la zona cítrica de Valencia pretén observar si proveint artificialment sucres a les formigues que atenen als cotonets, es pot d’alguna manera, interrompre la seva l’associació mutualista i així, deixant sense protecció als cotonets, es pot millorar el seu control biològic. Després de subministrar sucre artificialment a les formigues que estaven atenent als cotonets, es va observar que l’activitat de les formigues als arbres es va reduir i que les taxes de parasitisme dels cotonets van augmentar i per tant es va millorar el seu control biològic.
Aquest estudi parteix del fet que existeix un mutualisme entre les formigues i les caparretes, mentre les formigues atenen a les caparretes per obtenir els carbohidrats provinent dels sucres de la melassa, també n’higienitzen la colònia, les transporten a les zones d’alimentació i les protegeixen dels enemics naturals. La hipòtesis que els autors fan, és que si es proveeix a les formigues d’una font de sucres alternativa, aquestes pot esser que ja no tinguin la necessitat de atendre a les caparretes i que per tant, deixin d’atendre-les i es quedi la colònia de caparretes més desprotegida i susceptible a l’acció dels enemics naturals, millorant-ne el control biològic.
Amb aquesta idea, es van col·locar alimentadors per formigues amb una solució sucrosa al terra o a les branques i es va mesurar si hi havia diferències pel que fa a l’activitat de les formigues i les taxes de parasitisme entre els dos llocs amb alimentadors i la zona control.
El nivell d’activitat va disminuir significativament als arbres on hi havia alimentadors amb sucres respecte a la zona control. Aquesta activitat es va veure disminuïda només un dia després de la seva col·locació. Pel què fa a l’atenció de les formigues a les caparretes, aquesta va disminuir a les zones amb alimentadors ensucrats i la taxa de parasitisme va augmentar a les zones on els alimentadors de sucre estaven col·locats a la zona de les branques. D’aquesta manera, amb els resultats obtinguts es demostra que proveint sucre a les formigues es pot interrompre la relació mutualista entre les formigues (Lasius grandis) i el cotonet (Planoccocus citrí).
Pel què fa a la gestió Integrada de Plagues, aquest estudi ens mostra una eina més a tenir en compte a la hora de gestionar pugons, caparretes o cotonets els quals, tenen molta tendència a ser atesos per formigues i que el seu control biològic sempre és més difícil.
