Pons, X.; Navarro, M.P.; Lumbierres, B. 2020. Experiencias de control biológico de conservación contra la mosca blanca del naranjo en Barcelona. Phytoma España: 322, Foro bioprotección vegetal, 51-53.
Resum: Aquest estudi realitzat durant tres anys sobre tarongers ornamentals de Barcelona busca conèixer les espècies de mosca blanca que afecten els tarongers, identificar quins són els seus enemics naturals, determinar la dinàmica de població tant de la mosca blanca com dels seus enemics naturals i finalment, avaluar la capacitat potencial d’aquests enemics naturals por poder contenir la plaga.
L’estudi es va realitzar a un carrer de Barcelona i es va mostrejar un total de 98 arbres repartits en tres zones. Durant tres anys es van recol·lectar periòdicament 4 brots de diferents arbres i es van recol·lectar 3 fulles al atzar per brot, essent un total de 180 fulles recol·lectades per mostreig. També es van col·locar trampes cromotròpiques a totes les 3 zones.
Els resultats obtinguts van mostrar que l’espècie més abundant de mosca blanca, més del 98%, i per tant la causant de les molèsties i els danys va esser Aleurothrixus floccosus. Dels enemics naturals el més abundant va ser destacadament un parasitoide: Cales noacki i seguidament però amb menys importància dos depredadors, un coccinèl·lid i un neuròpter. Pel què fa la dinàmica poblacional es va veure diferències entre el primer any i la resta d’anys. El primer any la quantitat de mosca blanca va ser molt alta (arribant als 800 individus per fulla) i el parasitisme de C. noacki es va mantenir sempre per sota del 50%. Als dos anys següents, aquesta tendència es va revertir i la població de mosca blanca va disminuir considerablement per sota dels 200 individus per fulla com a màxim i el parasitisme de C. noacki va estar per sobre del 50% a partir del mes de juny. Es va observar també que quan el parasitisme superava el 60% la taxa de parasitisme i la taxa de creixement relatiu de la mosca blanca tenien una relació estadísticament significativament indicant que aquest parasitoid tenia una capacitat per reduir les poblacions de mosca blanca.
Pel què fa a la gestió Integrada de Plagues aquest estudi dona resultats esperançadors sobre el control biològic per conservació, essent un exemple documentat de com despès d’eliminar els tractaments fitosanitaris el següent any és un any molta incidència de plaga i com ja al segon any arriben tot un seguit d’enemics naturals que per si mateixos són capaços de poder regular la població.
