Lumbierres, B.; Meseguer, R.; Levi-Mourao, A.; Pons, X. 2024. Biological Control of Aphids in Spain’s Urban Green Spaces. Sustainability: 16, 11225. https://doi.org/10.3390/su162411225.
Resum:
Aquesta revisió bibliogràfica realitzada per investigadors del grup de recerca d’entomologia i Gestió Integrada de Plagues de la Universitat de Lleida, resumeix els 25 anys d’estudis sobre pugons dels espais verds urbans i el seu control biològic, posant el focus en les principals espècies de pugons d’aquests espais, els seus enemics naturals, com promoure’n la seva expansió i quins són els mètodes principals de monitoratge pel seu estudi. També debat sobre la disponibilitat i la utilitat dels enemics naturals que actualment es comercialitzen pel control biològic de pugons en espais verds. Finalment, es descriuen diversos mètodes per millorar i afavorir aquests enemics naturals.
Primerament, aquesta revisió bibliogràfica enumera les espècies de pugons que causen un major impacte en la vegetació com per exemple Aphis gossypii i Aphis craccivora, entre d’altres. D’aquestes espècies se n’exposa el seu cicle de vida anual, fent èmfasi en la durada del període on aquestes espècies de pugons causen el dany als arbres i al mobiliari urbà. El coneixement d’aquests períodes és essencial per poder realitzar un bon mètode de monitoreig i determinar les estratègies de control més òptimes.
Seguidament, la revisió anomena i explica els depredadors d’aquests pugons que s’han anant trobant al llarg d’aquests 25 anys. Posant el focus primer en els coccinèl·lids ja que, són els depredadors que més s’han trobat amb diferència en els ecosistemes urbans. S’explica com la marieta asiàtica està desplaçant la resta de marietes i s’exposen els resultats d’un assaig on es comparava la població de pugons i de marietes d’uns arbres on es van alliberar marietes i uns altres arbres o no, els resultats dels quals, van ser que no hi havia diferències entre la població de pugons i de marietes en els dos supòsits. Pel que fa als parasitoides, s’explica que s’han trobat 181 associacions pugó-parasitoide i 267 associacions tritròfiques planta-pugó-parasitoide. S’explica també com Lysiphlebus testaceipes és el parasitoide que més pugons en espais verds parasita, unes 40 espècies y com les espècies del gènere Trioxys parasiten molts dels pugons especialistes que causen problemes en espais verds com serien el pugó del til·ler o la majoria dels pugons en alzines i roures. També s’explica com el pugó Aphidius colemani tot i ser un dels pugons més alliberats en espais verds, s’ha localitzat a molt poques colònies de pugons i es suggereix que les condicions de les zones mediterrànies poden no afavorir aquest parasitoide.
Pel que fa a l’augment dels enemics naturals, s’explica com la reducció dels tractaments químics ja augmenta la quantitat i qualitat dels enemics naturals que de manera natural arriben i s’estableixen en els espais verds. També es comenta, que plantar plantes amb flor mirant que la floració es solapi en el moment en què hi ha més danys per pugons també pot ajudar a augmentar la quantitat d’enemics naturals establers en aquell espai verd. Finalment, es presenta un mètode de mostreig per tal de poder mostrejar de manera eficaç i ràpida la quantitat de pugons i que permet també de manera ràpida extrapolar la quantitat de melassa segregada per aquests pugons i per tant, la quantitat de dany.
Pel que fa a la Gestió Integrada de Plagues en espais verds urbans, aquesta revisió bibliogràfica és molt útil, ja que, resumeix en un sol text, molta de la informació actualitzada i necessària per poder realitzar una bona gestió integrada dels pugons.
L’article el podeu trobar al següent enllaç: